La primera vegada que vaig anar al Circuit du Val de Vienne, a Le Vigean, i vaig passar per aquest pont que creua el traçat, en veure'n el color marró i el dibuix que feien les fustes de seguida vaig pensar en aquesta fotografia, però no com va quedar finalment, en blanc i negre, sinó que esperava que el to de les parets ja li donarien, de manera "natural", un aspecte de virat a sèpia. Tanmateix, un cop va arribar l'hora de revelar-la no em va acabar de satisfer, i vaig provar amb el blanc i negre, per seguir amb la idea monocromàtica.

Dos anys més tard hi vaig tornar, i vaig tornar a passar pel pont pensant que m'hi fixaria altra vegada. No sabia si el dia que vaig veure'l per primer cop no em vaig saber imaginar l'aspecte de la imatge, si no vaig valorar correctament el color de la fusta, o si no vaig saber captar-la com calia. Segons com ho veiés ho tornaria a provar. Però els dos anys passats havien espatllat una mica el material, i fins i tot uns ocells havien fet niu entre un parell de plafons, de manera que vaig decidir que ja m'agradava el resultat final del primer intent.