Simplement tenia la càmera a mà quan vaig veure uns dibuixos que es projectaven a les parets. Vaig fer-los algunes fotografies i després vaig canviar de punt de vista per centrar-me en el seu origen, uns llums elaborats artesanalment a partir d’unes fines làmines de ferro perforades. Decoren quan estan apagats i il·luminen i creen ambient quan s’encenen.

 

El Pont de Carles, de Praga, fou encarregat per Carles IV a mitjan segle XIV per substituir el pont de Judit, que es va emportar una riuada. És el pont més antic de la ciutat i el segon més vell de la República Txeca.

La fotografia està feta des de la riba del barri de Malá Strana. La torre que s’hi veu més a l’esquerra és, doncs, la porta que dóna accés a la ciutat vella, i la de més al fons, la torre de l’aigua.

 

L'Alzina del vent també és coneguda com l'Alzina Bonica, un nom que li escau.

Feia una passejada com a teràpia de recuperació després d'una operació. La boira s'alçava i ja s'anava veient que arribava el dia clar i assolellat que protagonitzaria les hores següents.

Em vaig asseure i vaig treure una peça de fruita de la bossa mentre observava com la humitat que tapava el cel es feia cada cop més difosa. Aleshores vaig agafar la càmera, vaig ajustar quatre paràmetres manualment i, amb el temporitzador del disparador activat, la vaig deixar a terra, al meu costat, perquè contemplés juntament amb mi aquell escenari. Com dos caminants que s'asseuen a fer un recés i gaudeixen en silenci del paisatge.