De la mateixa manera que les cites d’Oscar Wilde semblen no tenir fi, les obres atribuïdes a Leonardo da Vinci són infinites.

Sense que hagi trobat enlloc que se'n tingui la certesa, el disseny d'aquesta escala helicoïdal del Castell de Chambord s’atribueix, també, al geni italià.

L’any 1516, convertit en el seu mecenes, Francesc I el va convidar a França i li cedí el Chateau du Clos Lucé, a Amboise, per viure-hi (i a on va morir). Tres anys després es va iniciar la construcció de Chambord i la presència de Leonardo da Vinci a França a la mateixa època ha fet que se’l relacioni amb el disseny del castell, molt especialment amb l’escala de doble hèlix que en domina el cos central, malgrat que no n’hi ha cap certesa i que és conegut que el disseny original duia la firma de Domenico da Cortona.

 

És temps de verema. Després toca premsar i a fermentar.

Per fer una copa, doncs, cal paciència, potser per això al castell de Montsonís hi han posat unes cadires, per fer més suportable l'espera. 

 

Fa molt de temps en un rampell vaig escapar-me fins al Castell de Salses a fer-hi una visita. En la meva memòria sempre l'he recordat com una construcció monumental que, tot i que em va agradar molt, es trobava en un estat deplorable.

Seguint un mapa de carreteres hi vaig arribar sense problemes tot i no trobar pràcticament ni un indicador que hi portés. L'accés era curiós perquè just abans d'entrar als terrenys del castell havies de creuar la via del tren per un pas a nivell força tronat, i un cop a dins tot estava com el pas dels anys ho havia volgut deixar per a la posteritat. Cobraven entrada i es podia fer una visita guiada però no es pot dir que estigués massa preparat per al turisme.

Hi he tornat recentment i tot ha estat molt diferent. Essencialment l'edifici és el mateix, és clar, però s'han restaurat els detalls que feien que es veiés abandonat, el pas a nivell per creuar la via que separa el castell del poble s'ha convertit en un pas soterrat, el camí s'ha asfaltat, i la senyora en un tamburet que venia les entrades s'ha convertit en tota una sala amb un taulell de recepció, botiga, i un petit espai amb taules, cadires i màquines de cafè i refrescos.

Ara a dins tot es veu molt més arreglat, no pas modificat, però sí que és evident una tasca de manteniment que abans, si es feia, no quedava tant clara.

Construïda per ordre de Ferran el Catòlic entre el 1497 i el 1505 per controlar la frontera amb França, la fortalesa es mantingué activa fins el 1659 quan, amb la signatura del Tractat dels Pirineus i el trasllat de la frontera cap al sud, amb el Rosselló a mans franceses, la seva ubicació deixà de ser estatègica i perdé tota la seva funcionalitat.

Amb etapes d'abandonament i moments d'aprofitament com a presó o polvorí des de fa una mica més d'un segle té la categoria de monument històric.

A tall d'apunt només afegeixo que si s'hi vol fer una ullada ni tant sols cal anar-hi expressament. Si hom va cap a França des del sud per l'autopista A9 hi ha la opció de fer una parada a l'Aire de Repos du Chateau de Salses. D'allà mateix en surt un caminet que porta ben bé fins a l'entrada del castell, que queda a uns tres-cents metres.

 

Intentant recordar un recorregut que fa molts anys vaig fer amb bicicleta, seguint pistes i camins vaig acabar en un cul de sac, però abans de fer mitja volta i tornar sobre els meus passos, o millor dit, sobre les meves roderes, vaig desenfundar la càmera per fer quatre fotos del camp que em barrava el pas. 

 

 

Aquest mes arriba l'estiu, i la Revetlla de Sant Joan!