Amb els cabells esbullats, mal afaitat, brut i arrugat, se’l veu tombat en un banc de la plaça, una mica endormiscat, bàsicament distret, i sense companyia. Diuen que és un excèntric, que té el cap desendreçat. Al poble ningú li ha volgut trobar un lloc, i ell tampoc n’ha descobert cap que l’hagi satisfet. Per això en busca un de diferent cada vespre i s’hi està, sense paciència ni esperança, simplement amb temps per perdre, o més aviat, sense res amb què ocupar-lo.

Si la frase que diu que Grècia és el bressol de la civilització occidental té alguna cosa de certa, no tindria lògica anar-hi alguna vegada de visita, de la mateixa manera que de tant en tant anem a veure els avis, els nostres antecedents, aquells que ens van precedir i dels quals, en certa mesura, n’ha sortit allò que som?

Compatibilitzar segons quines activitats no és una empresa fàcil. Pedalar i fer servir la càmera es presenta com una combinació una mica punyetera. És complicat mirar de captar alguna imatge de la ruta, procurar no perdre el ritme, fer un exercici constant (sense comptar amb la relativa incomoditat de dur el trasto a l'esquena) i mantenir la concentració necessària per circular al mateix temps que ho vas observant tot, no fos cas que et perdessis alguna cosa interessant.

Cada any al Circuit du Val de Vienne (Le Vigeant - França) s'hi celebra l'Sport & Collection, una trobada de Ferraris amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a la lluita contra el càncer.

Un esdeveniment entretingut per la quantitat de cotxes, pel fet de comptar amb un circuit, i perquè permet veure en directe com funciona per dins.

Com que per fer fotos una bona solució pot ser sortir a voltar pel món, darrerament he anat de visita a un parell de ciutats, a veure què m'hi trobava.

A Mònaco s'hi celebrava el Gran Premi de Fórmula 1, i es tractava de veure quin ambient s'hi respirava.