A falta d'un any perquè se celebri el vint-i-cinquè aniversari del Tour Auto vaig aprofitar la oportunitat per anar a veure de què tractava aquest esdeveniment que a França ja és tota una tradició.

Pel què he pogut saber, tot va començar el 1899, quan es va celebrar el primer Tour de France Automobile, una cursa de resistència que va tenir una existència irregular en els seus inicis abans d’aconseguir certa periodicitat durant la segona meitat del segle XX. El 1986 es va celebrar per última vegada, fins que el 1992 renasqué, ja com a Tour Auto, convertit en una cursa per etapes per a cotxes històrics amb proves de velocitat i de regularitat en circuits i carreteres de muntanya.

Hi vaig anar amb la intenció de veure què s'hi coïa. No era per veure l'ambient d'un Gran Premi de Fórmula 1, com va ser a Mònaco l'any passat, ni per viure una concentració com la que se celebra anualment a Le Vigeant, sinó per saber com és aquest rally que circula durant dies per les carreteres franceses (ja és casualitat, sempre són a França aquestes coses) mirant d'esprémer allò que els queda uns cotxes que s'adoren com a mites, es cuiden com a clàssics i es valoren com a històrics.

Gràcies al fet que enguany baixaven cap al Pirineu, i que l'última etapa finalitzava a Biarritz, l'objectiu va ser seguir les dues darreres jornades des de Toulouse fins a la costa.

No vaig fer gaires fotografies i, a més, les poques que vaig disparar les vaig fer remenant els menús de la càmera, molt especialment les opcions de l'enfoc. Feia temps que optava per utilitzar sempre les mateixes configuracions, sense explotar massa les possibilitats de la màquina; sense automatitzar gaire res a nivell de software, però sí actuant jo com un autòmata a l'hora de definir els paràmetres amb què faria cada fotografia. El problema va ser que vaig remenar tant que no podia reaccionar amb prou agilitat quan passaven els cotxes per la carretera. La majoria de fotografies estan mogudes, o mal enfocades, perquè en el moment de disparar alguna cosa no estava ben ajustada (la velocitat, l'enfocament, el diafragma...), però com que en petit aquí al web no es nota tant, he decidit posar-ne una mostra.

Fos com fos va estar bé. Un cap de setmana amb moltes descobertes, sobre la càmera i de l'entorn per on va discórrer la prova, una zona on caldrà tornar amb una mica més de calma, sense perseguir a ningú.