Com si aquest apartat blog del web hagués nascut per mostrar de manera bitemàtica imatges de ciclocròs i de Ferraris, sembla que el 2015 ha començat amb certa tendència a reafirmar-se en aquesta doble dedicació ciclista-automobilística que amb el temps ha anat tenint tanta presència.

Ara bé, no ha estat amb premeditació!

Amb l’arribada de les vacances nadalenques vaig aprofitar una possibilitat que se’m presentava per anar a voltar cap al nord d’Europa (estrictament parlant, cap al nord de l’Europa Occidental, ja que el meu destí, Bèlgica, segons la Divisió d’Estadística de les Nacions Unides, no s’inclou entre les regions de l’Europa del Nord sinó a l’Europa Occidental) amb la idea de dedicar estones perdudes a fer turisme per alguna ciutat.

Veient la cursa

Dic “dedicar estones perdudes” perquè l’activitat principal d’aquell viatge es centrava en anar a fer de suport en certes competicions de ciclocròs de prestigi que s’hi celebraven i només de manera secundària agafaria la càmera entre cursa i cursa.

Al final, emperò, únicament vaig fer quatre fotos del primer dia abans d’iniciar qualsevol activitat. Després la màquina va quedar desada tot el temps, protegida del fred i el fang que ho impregnava tot, per treure-la només una estona a prendre l’aire l’últim dia, abans de la tornada cap a casa, per captar algun testimoni de l’última cursa.

Amb ganes de més, d’evadir-me passejant per alguna ciutat amb calma i tranquil·litat, uns dies més tard novament me n’anava cap amunt, aquesta vegada a París, on les caminades es fan eternes i hi ha molt per admirar.

El què no esperava de cap de les maneres era trobar-me amb la 15ème Traversée de París en Anciennes, on es barrejaven, entre una pila de cotxes d’època, uns quants Ferrari que havia de caçar, sí o sí, o no hauria estat ben rebut a la tornada a casa.

En definitiva, i sense pretendre-ho, tot plegat es resumeix en el de sempre; bicis i cotxes.