Si la frase que diu que Grècia és el bressol de la civilització occidental té alguna cosa de certa, no tindria lògica anar-hi alguna vegada de visita, de la mateixa manera que de tant en tant anem a veure els avis, els nostres antecedents, aquells que ens van precedir i dels quals, en certa mesura, n’ha sortit allò que som?

Doncs no sé si aquest fou exactament el plantejament. No era diumenge, ni portava un tortellet per a l’hora de les postres, però va ser una bona visita, distreta, enriquidora i molt recomanable.

 

Knossos
La foto típica del Palau Minoic de Knossos (segon mil·lenni a.C.). Reconstrucció del propileus oest de l’entrada nord, amb una reproducció d’un fresc amb relleu que representa la captura d’un toro en un camp d’oliveres.

Chania (o Xania, o Canea)
Un poble de la costa nord de Creta amb una pila de terrasses arran de mar al port protegit per la muralla d’herència veneciana.

Elounda
Poble cretenc de caire de turístic, amb bones platges i un bon grapat d’oportunitats per ser esquitxat per les onades durant un àpat.

Epidaure
Gairebé ningú és capaç de resistir la temptació de fotre-hi un crit per demostrar la seva bona acústica. Sembla mentida la quantitat d’aficionats al bel canto que pot descarregar cada autocar de turistes.

Micenes
A l’escola em van explicar que era tot un misteri, que pràcticament deuria ser un miracle, com van aconseguir posar aquella mola de pedra a la porta dels lleons. Hauria donat el què fos perquè el miracle es produís i els dos felins prenguessin vida i es mengessin les dues noies que s’hi asseien al llindar. Es notava en la seva actitud que ho feien per fastiguejar.

Olímpia
El precedent d’aquells antres de vici i perdició que avui dia anomenem “vila olímpica” a cada ciutat que acull uns jocs olímpics. També hi tenien el seu gimnàs, les seves termes…
Potser aleshores el fet de tenir a Zeus com a veí els cohibia una miqueta, però també és cert que les divinitats d’aquells temps eren tant o més vicioses que els mortals.

Antirrio
Pont que uneix el Peloponès amb la Grècia continental des del 2004. Tota una obra d’enginyeria que porta de la península al continent, i viceversa, passant per sobre el mar, en una zona de força profunditat, suportant-se en cada extrem damunt de dues plaques tectòniques diferents.
El peatge són quasi 14 euros!

Galaxidi
Un port tranquil a on fer una paradeta abans d’endinsar-se pels racons de la Grècia Occidental.

Hosios Loukás
Si una cosa queda patent en entrar en aquest monestir bizantí és que no només l’art i l'arquitectura, sinó també la idea de Déu i de divinitat, han canviat força des dels temps de la Grècia clàssica.

Delfos
La foto és del Tèmenos d’Athena Pronaia, on hi destaca, per damunt de tot, el Tholos, però també vaig passar per l’Oracle a veure si em podia orientar una mica de cara al futur. Silenci… Deu ser la confirmació que en els temps que corren ja res té solució.

Meteoras
Un clar exemple de les ganes de complicar-nos la vida i de la perícia que hi tenim per fer-ho. Bonic i curiós paratge.

Filopapo
Al seu cim hi vivien les muses, però no hi vaig pujar. Feia molt pendent, molta calor, i no cal anar tan lluny de casa per trobar-les.

Cariàtides
He llegit diverses, i contradictòries, versions sobre l’origen d’aquestes famoses estàtues-columnes de l’Erectèon de l’Acròpoli d’Atenes. Des de sempre he tingut la sensació que no eren sinó una al·legoria de la soferta existència de la dona. Almenys les de la imatge són només còpies. Les originals, ja alliberades del seu turment, queden protegides de la pol·lució dins del Museu de l’Acròpoli.

Guàrdia Nacional a la Plateía Syntágmatos
Al final de tot, després d’haver vist les meravelles de l’antiguitat, hom no pot assistir a segons quins espectacles sense acabar replantejant-se el concepte de progrés.