El mèrit d'aquesta fotografia, si en té cap, el motiu pel qual he considerat posar-la com a destacada, que li mereixerà el dret d'estar durant un mes ocupant la portada del web i tenir per sempre més un lloc a la galeria d'imatges destacades (fins que el lloc torni a canviar o s'extingeixi), no és altre que l'haver-se guanyat també un espai en el meu record.

Sí, serà pel temps, serà perquè han arribat la tardor i la pluja, i el fred, però el fet és que ha estat una feblesa sentimental la que ha forçat l'elecció d'aquesta barana verda i enteranyinada del Gran Saló del Palau Nacional de Montjuïc, actual seu del MNAC.

Es tracta d'una de les meves primeres fotografies en format digital, i recordo la satisfacció de veure per la pantalla el resultat de la presa després de disparar. Amb un cos digital penjat del coll, amb l'objectiu d'una càmera de rodet comprada de segona mà, deambulava mirant enlaire fins que des d'un costat del saló vaig veure aquest tros de barana i vaig pensar en fer la foto. Vaig creuar-lo tot sencer buscant el punt des d'on enquadrar, vaig preparar-me, i vaig disparar. Després de mirar la pantalla (res a veure amb les pantalles actuals) simplement vaig apagar la càmera satisfet.

Només una foto. Ni tan sols se'm va acudir repetir-la "per si un cas", o buscar un angle diferent, una altra perspectiva. Encara amb la precaució conservadora de disparar amb carret de diapositives, i havent pogut veure el resultat immediatament, per què fer-ne cap altra?