Probablement Chichén Itzá fou la ciutat més preeminent dels períodes clàssic i post-clàssic de la cultura maia, i dins del vast territori que ocupen les seves restes hi podem trobar la piràmide de Kukulcán, la més emblemàtica de tot el seu llegat. Cada any és visitada per més d'un milió de turistes, especialment en els equinoccis de primavera i de tardor, quan Kukulcán baixa de la piràmide en forma de serp, la qual cosa fa especialment complicat poder-la fotografiar amb una mica de calma i tranquil·litat.

A més, vaig arribar a Chichén Itzá força tard després d’un dia marcat per un infortuni que em va passar precisament intentant aconseguir una altra foto (que vaig fer i de la qual estic força content, tot s'ha de dir), i vaig haver d'afanyar-me a recórrer tota, o part, de la zona arqueològica abans no me'n fessin fora. L'observatori, el castillo, el cenote sagrat... Sense córrer però amb pas molt ràpid vaig anar d'un costat a l'altre deixant de fer algunes fotos per poder contemplar de la millor manera tot aquell vast testimoni d'un passat extraordinari.

Per això he destacat aquesta foto. Quan la miro tinc la sensació que transmet certa calma al mateix temps que mostra la grandesa de la cultura maia, i em fa pensar, per contrast, en el dia que la vaig fer, amb les presses, la gent, i la dificultat afegida que als peus de la piràmide hi estaven ultimant els preparatius, l'escenari, per a la celebració d'un concert de la Sarah Brightman que tindria lloc aquella mateixa nit.